Aquest homenet es va presentar un dia i va dir, "i jo, que serè quan sigui gran? "










Va provar de ser Tarzan, però Johnny Weissmuller havia arribat abans.










Va voler ser un pintor i dir-se Dali o Velazquez, però aquests noms ja estaven agafats.












Va voler ser un cantant famòs, però no distingia un calçot d'un micròfon.












Va voler ser un líder espiritual i va arribar a batejar a alguns deixebles, però la seva vestimenta no el feia creible i no va poder competir amb el Papa, amb el Dalai Lama ni amb els gurus indis



























Volia ser un gran esquiador, però un atleta espanyol o potser alemany o potser d'Andorra que li agradaven massa les línies blanques li va treure les medalles.



















Va intentar dedicar-se a les havaneres però es va buscar uns companys que desafinaven, i anaven sempre una mica massa alegres.














Va voler ser amic de la gent famosa, per nomès va conèixer "malas compañias"

















Va voler ser un gran cuiner, però mentre ell es dedicava a fer plats "recarregats" amb salmó d'Islandia, la cuina moderna tendia cap a la deconstrucció.



















Volia ser explorador però va arribar a un cartell a on tant a esquerra com a dreta s'anava al mateix lloc i no va saber quin camí agafar. Fins i tot Mortadelo va fugir d'aquest explorador






Va voler ser un gran jugador de basquet, però Pau Gasol va passar per aquella platja i al veure'l li va dir "Xaval, vols jugar amb mí?"
Xavi es va aixecar i es va veure que no era més que una trampa, un joc de rol més.
























Ves per on. Això ho va fer bé.




Per tal de trobar el seu camí va prendre bolets alucinogens i se li va quedar aquesta cara.



















I desprès de tot el que podia haver sigut, va decidir que seria el que havia estat sempre i que era el que feia millor i pel que a tothom li semblava un tio collonut.
Seria el XAVI PAREDES.